L'escolapi Eduard Llanas impulsà el 1888, juntament amb un grup d'ex-alumnes de l'Escola Pia Sant Antoni, la creació de la Academia Calasancia, una entitat que tenia com a objectiu la formació cultural de la joventut i que tingué en la revista del mateix títol el seu mitjà de comunicació. Amb vocació universitària, tingué diverses seccions d'oratòria, cultural i científica. S'hi publicaven articles d'opinió, d'història, religió, ciències socials i científics. Destaquen particularment les dades d'observacions meteorològiques de les estacions situades als col·legis escolapis catalans.  En ella hi col·laboraren diferents personalitats de l'època, no només escolapis.  Fou una revista de llarg recorregut, la qual es va veure influïda pels esdeveniments i corrents artístics que s'anaren succeïnt.  Es publicà durant quaranta anys i arribà a treure fins a 840 números.