Oliana, Solsona i Reus foren poblacions catalanes que també tingueren oberta Escola Pia però que per motius diferents foren tancades. Amb tot, van arribar a publicar els seus exàmens i certàmens. La vila d'Oliana tingué Escola Pia entre 1690 i 1844 . Fou la segona fundació després de Moià. La casa estava al costat de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels i sempre fou una escola rural amb pocs alumnes.  Per aquesta modèstia, segurament va publicar pocs exàmens.  L'Escola Pia de Solsona (1756-1840)  vinculada inicialment a Oliana, aviat va tenir rector i comunitat pròpia. S'ensenyava les primeres lletres, el llatí, la gramàtica i la retòrica. En foren reconeguts membres, els escolapis Jaume Vada, Vicenç Tió, Francesc Ferrer i Oleguer Jané. Superà la guerra del francès però el confilcte de la primera carlinada i les desavinences que provocà en van precipitar el tancament.   Per la seva banda, el setembre de 1858 inicià les classes de primària a l'església de Sant Francesc l'Escola Pia de Reus (1858-1870). El 15 d'octubre del mateix any es va realitzar la inauguració oficial.  El nombre d'alumnes fou força important com ho demostren els 368 alumnes inscrits el curs 1859-60. La junta revolucionària de 1870 va posar problemes als religiosos per continuar i el juny d'aquell any tancaven l'escola. 

A continuació es mostren fullets provinents d'altres poblacions catalanes on no hi havia presència escolàpia. 

Escola Pia d'Oliana (1690-1844)

Escola Pia de Solsona (1756-1840)

Escola Pia de Reus (1858-1870)

Col·legis no escolapis. 

A continuació es mostren publicacions de certàmens literaris i  exposicions acadèmiques d'altres col·legis, com les acadèmies tomístiques, que també formen part de la col·lecció de fullets impresos antics de l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya.